Em sap molt de greu però ens em de dir adéu, ara heu de
continuar la vostre vida però os asseguro que un dia ens tornarem a veure, el
meu bloc i la vostre pantalla de l’ordinador tornaran a trobar-se. Que mireu el
meu bloc, llegiu les meves entrades m’ha arribat al cor, el que ha passat entre
nosaltres ha estat molt bonic.
No ens podem seguir enganyant, jo no sóc de les persones
que escriuen molt però he de reconèixer que això m’ha fet canviar i no ho
oblidaré. Estimats amics no ho vull fer més difícil perquè al final ens posarem
a plorar de la llàstima que fa deixar el bloc però qui diu que algun dia no
serè jo la vostre seguidora, espero que els meus escrits os hagin servit de
molt.
Tot va començar fa un any quan em van recomanar escriure
sobre algun familiar que es va morir i així ho vaig fer, em va agradar molt i
espero que a vosaltres també. Be ja no m’enrotllo més perquè ho estic fent més
difícil i per a mi es molt difícil no plorar. Doncs adéu no os oblidaré mai de
la vida, I prometo entrar un cop al mes i saludar-vos.